<Mira, tu i jo som amics, ens entenem en este tema. Tu i jo i el periodista decidim el 2005 que els ciutadans de este país no tindran dret a veure la TV que vullgan. Repartirem les llicències als nostres amics, cadascú allà on mana. Al País valencià li'n donaré la tdt d'ACPV a La Sexta, i tu, que no els pots veure ni en pintura (s'entesten en dir-te que és la mateixa llengua), diràs que no et queden més canals per donar- ne. Mentre, vaig apagant i tirant a terra les antenes a les Illes. El meu amic periodista s'encarrega que siga una operació sorda.

Saps com reaccionaran, i et convé, amic. Fa temps que viuen en un relat, en una fantasia, i cada cop els anem menjant més terreny. Saps que no tenen programa ni objectius, que estan acostumats al soroll de les batalles perdudes, de les accions suicides. A mi també em convé.

Apagar una tv, una solució del segle passat per a gent del segle passat. Un rebombori antic per a gent antiga. I els blavers, gent antiga i perillosa de veres, encantats. I va i, els d'eixa nació cada cop més perduda, els deixa llengua cada cop més perseguda, s'ho empassen.

Ni que estiguerem a Egipte. O sí?

Anuncios