El otro día leía la notícia de la conmemoración de la liberación, ahora hece 65 ños, del campo de concentración de Buchenwald, y el título de la notícia (que parafraseo en este post) me recordó uno de los poemas de Josep Germà de las plaquettes de Papers de Versàlia que intento ilustrar con acuarelas.

ELS OCELLS DE BADEN-BADEN
Contra els núvols plomissos, ocells en ordre
tacaven la foscor del cel de la postal
del balneari alemany.

Somiant des d’aquella torre
de Pablo Alcover –a sota hi niaven
els tres moixons més poliglots–,
una selva negra ens prometia la llum
dels cors desconeguts
–abans de mil nou-cents setanta-cinc.

En el quartet, darrere de la porta
camuflada amb un mirall de cos,
apilades fins al sostre, les revistes de fotos
vessaven de lexemes guturals.

A la blanor dels seus turons,
farcits de crema i coberts de sucre en pols,
el meu esperit hi cercava
paradisos harmònics de cantata.

Els ocells en ordre, les columnes corínties
i el rellotge clavat a les dotze:
un canell massa prim per al braç del gitano.

Josep Germà

Acuarela sobre papel 30*60. Jorge Brotons sobre un poema de Josep Germà

Anuncios