La poesía de Raquel, a la que podeis encontrar aquí, un baño de albada nocturna.

He aquí un ejemplo, que corresponde a Les randes del paradís, de inminente edición.

A L’APARADOR

 

Com en l’inici d’un nou viatge

creuaves de pressa el carrer

per no arribar tard a la cita.

Duies el cabell moll recollit

i el jersei vell de sanefes verdes.

Jo t’esperava mirant un aparador

quan aparegué a poc a poc el teu cos

dissenyat al vidre: el coll, la cua

fuetejant la cara i les mitges cansades.

Les noies bones van al cel, però tu

venies corrents cap al meu territori

salvatge, em posaves una mà a l’espatlla

i durant uns segons no em tombava,

sinó que t’observava clavada a l’aparador.

Després, pels traus de l’abric obert

reptaven hàbilment dues mans caníbals.


Anuncios