Voy recopilando, desde hace unos meses, los blogs que me parecen más interesantes de la red. Otras pieles y otras llagas. Los voy enlazando a medida que me convencen; luego, poco a poco los iré presentando.

Hace un tiempo sigo a La segona perifèria. No conozco a su autor (aún, espero), me conformo (me reconforto) con leer este tipo de reflexiones sobre mi país:

però tot i així seguim encantats d’haver-nos conegut, dormint a la palla, seguim cercant massa poc per entre blogs de llengües germanes que entenem, seguim burxant-nos els melics, aliens a les meravelles que ens poden oferir moltíssims blogs escrits en castellà, llengua que és impossible no entendre, aquí a Catalunya… Fins i tot, fent un esforç, ens podem meravellar d’aquest blog escrit en portuguès… ¿No s’avorreixen mai de llegir sempre els mateixos blogs, en una mateixa llengua? Tristíssim veure blogs que només enllacen coses en català. I no es pensin que nego la possibilitat de ser nacionalista (una opció que respecto, malgrat que no comparteixo); parlo de l’oportunitat de no ser estúpids. Entre ells i nosaltres han bastit unes barricades que em nego a acceptar. Els blogs, més que per fer reunions de gent igual a ella mateixa, haurien de servir per saltar-nos a la brava els prejudicis que ens han inoculat, per veure món. I no per fer-se el progre ni el multiculti, no per dir been there done that, sinó per prendre idees, innovacions, descobrir autors, saber què es mou aquí, saber què és mou allà, per prostituir d’una vegada aquesta cultura i literatura nostres, que diem que tant ens estimem bo i tancant-la a casa a pany i forrellat. Facin l’esforç de navegar sense mapa, per motius estrictament egoistes, si volen.

Anuncios