Tiempo de adviento, de espera, de misivas. Tiempo para poemas como este.
La carta arribava confitada per mesura del temps i del desig. Esperàvem, i aplegava el dia i els silencis s’obrien. O era la daga o era la copa de xampany. La carta es trobava després, si no era cremada, en una capseta, en una carpeta, i feria i tallava en dos la memòria.
Ací, hui i ara sóc jo qui es confita i qui escapça quan el troben. Jorge Brotons (inédito)
Advertisement


Deja un comentario
Feed de los comentarios de este artículo