Homenatjar Valor és llegir-lo i deixar-se de tonteres de logotips.
Homenatjar Valor és reconèixer la solitud del català d’Alacant.
Homenatjar Valor és reeeditar els seus llibres (per favor).
Homenatjar Valor és recordar la lectura de les Rondalles quan tenia onze anys.
Homenatjar Valor és rememorar aquell dia que gràcies a ell vaig poder aguantar el fred, un dia de Nadal, damunt la vespa de Chico de Guzmán, de Petrer a Castalla (si te foten calla), per Catí.
Homanatjar Valor és que d’una punyetera volta algú el recorde al Principat, més enllà de la blogosfera.
Ah, i si al Principat i a València i a Castelló, algú vol saber alguna sobre Enric Valor, que li ho pregunte al meu amic Vicent Brotons, eixe sí que en sap.
7 comentarios
Feed de los comentarios de este artículo
agosto 21, 2011 a 9:29 pm
vpamies
Jorge, la Catosfera és Principat, i és País Valencià, i és Illes Balears, i és la Catalunya Nord i és allà on hi hagi algú que escriu en català i se’n sent partícip. I segur que és millor una mica de ressò des d’aquesta catosfera que no pas res.
Enric Valor és un personatge important de la nostra cultura i a Alacant, a València, a Girona, o des del meu Vallromanes, li retem un humil i sentit homenatge.
Demà (des d’avui, de fet) volem aprendre molt més del que ja sabem d’Enric Valor. I serà gràcies a les aportacions de tanta i tanta gent que en podrem dibuixar una figura ben polièdrica.
Ens espera un dia de molt Valor!
agosto 22, 2011 a 7:16 am
jorgebrotons
Gràcies per la visita; però és millor fer com jo, no fer-me ni cas;)
agosto 22, 2011 a 12:52 pm
1entretants
Gràcies per la teua col·laboració en aquest dia dedicat a Enric Valor!!
septiembre 6, 2011 a 5:40 pm
Víctor
Això, això: al Brotons ni cas!
septiembre 6, 2011 a 6:00 pm
Víctor
Bromes a part, llegir-te “Homenatjar Valor és rememorar aquell dia que gràcies a ell vaig poder aguantar el fred, un dia de Nadal, damunt la vespa de Chico de Guzmán, de Petrer a Castalla (si te foten calla), per Catí”, em retreu tant al prodigi de llum que és la teva “Raó de les sèquies”, deu ser el to.
No cal que digui, ja ho saps, que és un llibre que m’agrada molt. Per això tinc ganes de poder llegir aquestes noves coses en valencià que véns anunciant. Ja saps, amb moolta lentitud, però amb atenció.
Ah, segueixo perseguint les pedres… que es mouen amb una vertiginosa lentitud. Ja et diré.
Salut i continua.
P.S. Si el diumenge t’arribes a quedar sense pila al i-pad… m’hagués estant rient de tu com a mínim dos anys seguits, llàstima.
agosto 22, 2011 a 9:45 pm
galderich
Això és sentir Valor. Els qui ho fem a través dels textos només em de veure’l filtrat. I si, a veure si se’n fa més ressò de l’Enric!
septiembre 8, 2011 a 6:32 pm
jorgebrotons
Molt gracioset, Víctor. però la veritat és que patia i al final em vaig aprendre de memòria els poemes, per si fallava…